Després de llegir altres comentaris de voluntaris que han estat a Piura, és dificil afegir-li res. Aqui les hores passen volant, sembla que fa mesos que sóc aquí i només han passat 46 dies. Els primers dies passen lents sufrint els 40ºC de temperatura, amb una ampolla d’aigua sempre a la má. Peró un cop … Continua llegint «Avui Piura segeix en marxa encara que és el dia del treballador.»
Des de el moment que la llàgrima va començar a córrer-li galta avall vaig entendre que aquell era un d’aquells moments que et queden gravats al cor amb una tinta d’allò més permanent. A Espanya encara hi ha una certa discriminació amb el VIH i aquesta mena de malalties. Res a veure amb el que … Continua llegint «Realitats irreals. Piura (Perú)»
Un número en miniatura a la derecha de mi portátil confirma que ahora mismo en España son las 4:57. Des de aquí es como si el mismo tiempo buscara un motivo para seguir marcando cada segundo incansablemente, buscando una razón de existencia, quizás buscar un sentido…
Bon dia a totes i a tots! El meu voluntariat a Índia ha acabat i ha estat fantàstic. Al principi l’adaptació va ser una mica dura. Al campus de la Fundació Vicente Ferrer hi ha moltes persones voluntàries i cooperants i allò pareix un “Gran Hermano”!, jeje. Totes i tots passam per una etapa d’adaptació, … Continua llegint «Després de l'experiència»
Hola! Com va comentant na Marta, ja estem a la recta final… aaaaiiiiing…!!, Ja s’han acabat ses visites a les comunitats… ooooh! pero això vol dir que aquesta part de la feina ja está acabada!, i pel que fa a les enquestes familiars ja nomes queden 2 barris del casc urbà, aixi que una de … Continua llegint «Aqui seguim… como no..!»
Esteim a la recta final de la nostra estada… En total haurem estat set setmanes per aquí i aquesta és ja la sisena. Arribam al final carregades de feina. Dissortadament ara ja no anirem a cap comunitat més, el dilluns fou la darrera i sincerament, em vaig emocionar una mica.
Aqui esteim a Telpaneca, ja es el darrer municipi que em de visitar. Ja s’acosta la tornada.. quina pena!!! Això es genial: la gent, el clima, els horaris, el ritme de vida, el menjar… en definitiva això es genial!!!
Cómo amanecieron?, així es diu per aquí el bon dia de rigor. Vos contaré com ens despertam cada dia na Pitu i jo: a les 6h del matí es sent d’enfora el clàxon del bus que ja ve d’Ocotal, fa unes voltes pel poble i SEMPRE, just quan passa per davant ca nostra toca el … Continua llegint «"Cómo amanecieron?!"»
Hola a tots… em sap molt de greu no haver escrit abans, però això de trobar un ciber i tenir temps per anar plasmant l’experiència increïble que estem vivint resulta molt complicat!!!
Hola..!! En primer lloc disculpar-me per les faltes ortográfiques, i en segon lloc corregir chigüines…!!! ( al.lots ) jajajajajjaa….. poc a poc i bona lletra…