Volia escriure al bloc Tu Hi Pintes Molt! abans de partir a Bolívia, però no va ser possible per falta de temps, ja que va ser molt ràpid tot, pràcticament vaig rebre l’acceptació i cap a l’avió! Vaig decidir fer-ho una vegada instal·lada a Bolívia, però es que ja fa una setmana que estic de retorn a casa i just ara estic escrivint. No he tingut temps perquè han estat dos mesos molt intensos i inoblidables. Ha passat volant!!!
Les meves Estades Solidàries han estat just després de graduar-me com educadora social, per lo que vaig anar súper motivada per integrar-me i formar part d’un equip professional, poder aportar tot el que he anat aprenent i absorbir tot el que pogués. I així ha estat!
Una experiència inoblidable, per lo que estic molt agraïda tant a la institució d’acollida Sayari Warmi com a Amaranta i a la OCDS per tenir aquests convenis i beques que ens ajuden a créixer i aprendre tant amb la cooperació!
Be… per començar, mencionar que SAYARI WARMI significa AIXECA’T DONA, en quechua. Aquest projecte és una casa d’acollida transitòria on viuen dones adolescents víctimes de tracta y tràfic de persones en fins d’explotació sexual i prostitució. La meva funció era fer acompanyament diari dins i fora del centre, a part del taller d’empoderament que jo impartia tres pics a la setmana. Encara que sembli poc hi podia estar tot lo dia amb elles!
Ha estat una experiència, que com totes vosaltres sabeu, és difícil d’explicar perquè només qui la viu ho pot entendre… Aquests dos mesos he estat vivint a la mateixa casa amb les adolescents, he passat dia i vespre amb elles, amb les qual hem après una de les altres.
L’equip de professionals des del principi em va tractar com una treballadora més i amb les al·lotes vaig crear un vincle efectiu molt positiu. Me’n duc una gran experiència i la motxilla d’aprenentatges ben plena. A més de retornar a casa amb una mama boliviana, una educadora amb la que vàrem crear un vincle molt especial!
No vaig tenir problemes per l’adaptació, el que més va ser el menjar, ja que vaig estar bastantes setmanes amb la panxa revolta però pel demés em va encantar Bolívia i la seva gent. Sobretot Cochabamba i la gent del centre on em quedava, em van fer sentir com a casa! Però sí és vera que el primer dia que vaig anar al centre de la ciutat vaig veure lo caòtic que era, el tràfic, la gent, el renou… no hi havia ni un metre quadrat lliure! Però després te n’adones que no és tota la ciutat així, que te alres àrees i recons espectaculars i molt més tranquils.
I sí, la despedida amb les adolescents va ser bastant dura… Esper a un futur poder seguir viatjant per Amèrica i poder tornar a Cochabamba. Sé que tinc les portes obertes a Sayari Warmi!
Sense dubte, tornaria a viure la experiència. De fet m’hagués agradat quedar-m’hi més temps!
La majoria de les fotos que tinc són amb les adolescents i per tema de protecció no les puc compartir, però aquí vos deix una de les sorpreses que em varen organitzar el darrer cap de setmana…
I els viatges que vaig fer en el meu temps lliure!! Aquí estam a una part de la selva del Chapare amb la meva mami boliviana i una altra educadora.
Victòria Vives Cerdà.