Hola!
Som na Silvia Alcover, Tania Pozo i na Lucía Sánchez una altra vegada.
Aquest cop us escrivim des de Cusco per contar-vos un poc com ens està anant aquesta meravellosa experiència.
En primer lloc, volem explicar-vos un poc què és l’Associació Wayra i quina és la feina que desenvolupa.
Wayra va néixer el 5 de març del 2005 com una defensoria al voltant de Quispicanchi amb la missió de promoure una cultura de drets humans que dignifiqui la qualitat de vida d’aquesta població. No obstant això, actualment ofereix un servei més holístic, ja que els seus serveis s’han ampliat a: menjador, biblioteca i sala de lectura, sala d’ordinadors, ludoteca i assistència social, a més de mantenir les tasques d’assessoria i defensoria legal.
Pel que fa a la nostra tasca a aquesta associació, en un principi, vàrem començar essent una figura de suport en els diferents serveis, sempre de la mà de les assistentes socials, però, a poc a poc, ens varen anar més responsabilitats i una figura més protagonista pel que fa a les tasques d’una educadora social. Sempre tenint en compte la realitat i les característiques pròpies de cada poble, ja que cadascuna fa feina en un lloc diferent (Lucía a Andahuaylillas, Tania a Huaro i Silvia a Urcos).
El nostre dia a dia consisteix a aixecar-mos a les set del matí per començar a preparar-nos per un dia de treball que comença a les nou del matí. Donat que vivim a Andahuaylillas, na Tania i na Silvia sortim cap a la feina a les vuit i mitja per agafar un col·lectiu (un taxi on es fica tanta gent com hi cap) i arribat d’hora als nostres llocs de feina.
Durant el matí ens dedicam a acompanyar en les tasques diàries referents a assistència social i a fer els preparatius de les activitats dels espais de ludoteca, biblioteca i sala d’ordinadors.
Aquesta relativa tranquil·litat es veu interrompuda al migdia, amb l’arribada dels nins i nines al menjador. En aquest moment, les nostres tasques són de promoure hàbits d’higiene abans i després de menjar i d’acompanyament durant aquest temps fins que arribi l’hora d’entrar als espais.
La forma de treball diària consisteix en que, en un primer moment, es dóna un suport als nins i nines en els seus deures de l’escola perquè després realitzin distintes activitats a ludoteca, biblioteca i sala d’ordinadors on es treballen valors com l’autoestima, l’autoconcepte, habilitats de comunicació, sexualitat, etc. i també s’intenta que aquests siguin uns espais on els nins i nines es puguin sentir bé, segurs i segures i on es pugui respondre a algunes de les seves necessitats que per motius personals i familiars pot ser que no estiguin totalment cobertes.
El nostre dia de feina finalitza a les sis de s’horabaixa, quan tornam esgotades a les nostres habitacions on pensam de quina manera la nostra presencia pot ser útil per poder ajudar a la millora de la situació d’aquests nins i nines i les seves famílies.
Per acabar, volem contar-vos que estam dissenyant un petit pla d’intervenció amb unes quantes famílies de cada poble que han estat seleccionades per les assistentes socials a causa de les seves situacions característiques amb l’objectiu de proposar un espai de reflexió sobre la seva realitat per tal d’aconseguir canvis autogestionats en la convivència familiar i de compartir experiències i emocions positives en família.
Estam molt emocionades amb aquest petit projecte i molt agraïdes per la responsabilitat i confiança que ens han donat des de Wayra. Ja us contarem com surt! Desitjau-mos sort!
PD: Sentim molt l’espera per la publicació d’aquest relat, però el Wi-Fi no és la millor part de la nostra experiència (encara que tampoc no l’enyoram!!)
