Avui és el meu darrer dia a Lima i tenc una mescla de sensacions difícils d’explicar… Per un costat tenc pena per deixar a tota la gent que he conegut en aquest dos mesos i que m’han tractat com si fos de la família, pena perque el temps ha passat volant i pens que podria haver fet més coses… Tenc la sensació de que m’han faltat hores al dia per poder aprofitar més l’estada, bé crec que realment son excuses que m’estic posant per poder tornar un altre vegada… I per l’altra costat tenc ganes de tornar a casa i saber que tal estan els meus, tot i que he estat informat!!
Avui he anat per darrera vegada al “Hospital del niño” per acomiadar-me de la gent, i he vist una altra vegada com cada dia que he anat allà, com una família de voluntaris seguia fent feina sense aturar per poder fer que qualsevol nin o nina de l’hospital estigues una mica millor, li passessin les hores una mica més ràpides, ajudar-los a aprendre qualque cosa per mínima o insignificant que pugui parèixer, a veure una mica de llum quant potser ser per ells i les seves famílies tot estigui a les fosques… He tornat a veure allò del que en un temps de la meva vida vaig formar part i de la qual hi tornaria.
Només me queda dir que es una experiència 100 % recomanable, et fa obrir mires, aprendre un munt de coses, créixer, empatitzar, prioritzar… I això no te preu!
Vagi bé i salut!!