Hola! Després de tot l’estiu finalment ha arribat el moment de publicar la meva experiència al bloc. Nosaltres partirem el 12 de juliol cap a Cusco per començar la nostra aventura de pràctiques. Visquérem durant dos mesos a un dels llocs més bonics que he vist mai: situat als peus dels Andes, residiem a la Parròquia d’Andahuaylillas, dins la zona de Quispicanchi, Perú. A més de viure en un lloc preciós, també teniem la sort de poder escoltar el constant riure dels nens i nenes que acudien al centre, cosa que alegrava el dia a qualsevol.
El nostre dia a dia consistia en realitzar diverses tasques: Per una banda, oferiem ajuda al servei de Ludoteca en el centre on ens trobàvem, planejant activitats conjuntament amb les educadores que treballaven amb nosaltres. Per altra banda, els matins programàvem un taller que implementàvem els dimarts, dimecres i dijous als tres centres, anomenat “Mediadores de Paz”. L’objectiu d’aquest programa era dotar d’estratègies a un grup focal de participants, perquè poguessin ajudar en la reducció de conflictes presents a les escoles i les parròquies. Al llarg dels dos mesos, també realitzàrem una sessió formativa sobre la pedagogia als treballadors de les 3 parròquies, a més de dur a terme un taller de sexualitat. La veritat és que no ens avorrirem gens!
Viure a Perú i poder viatjar va ser fantàstic, no puc mentir. Ara bé, sense cap dubte, el més màgic de tot fou la meravellosa gent que coneguérem. Mai hagués pogut imaginar que a l’altre costat del món em sentiria a casa. L’amor i l’afecte que ens van brindar aquestes persones fou una sensació màgica que no havia experimentat mai. És clar que a casa tenim la nostra família, els nostres amics, etc. Però que es pot dir quan una persona que gairebé no et coneix t’ofereix el seu amor? Quan els nens i nenes entren per la porta i t’omplen d’abraçades? Quan qualsevol acte que realitzes és molt més satisfactori que qualsevol recompensa que rebries aquí a Europa? Els vincles que hem anat creant durant aquest temps ens han oferit una nova manera de comprendre les relacions humanes i de treballar junts i juntes. Tant amb els participants dels programes de Mediadors, com amb tots els nins i nines que acudien als centres, com amb les nostres companyes de feina hem après no només com a pedagogues, sinó com a persones.
Més que res, el que ha quedat clar, és que siguem d’on siguem el més important és la connexió que establim amb les persones que ens envolten. Que per sobre de tot, és important que estimem als altres i ens deixem estimar. Perquè ja vos puc dir jo, que és a partir d’aquí on comença a succeïr la màgia. Així doncs, no m’enroll més ni me pos més cursi, però vos deix les fotos amb totes les persones que s’han convertit en la meva segona família.
Vos deix amb una frase que representa el que he volgut dir amb aquest bloc:
“You will never be completely at home again, because a part of your heart will always be elsewhere. That is the price you pay for the richness of loving and knowing people in more than one place”