Ara ja farà gairebé dues setmanes que vaig tornar del Perú i la veritat, ha estat una experiència inoblidable! Vam partir de Mallorca el 24 de juny, tant la meva companya com jo estàvem molt nervioses per saber com serien aquells mesos a fora de casa. I sobretot com seria l’escola on faríem pràctiques durant tres mesos, el José Antonio Encinas que es troba a Magdalena del Mar, Lima.
És molt difícil resumir aquests mesos en uns paràgrafs però crec que algunes de les coses que més em van agradar van ser:
Poder participar en el Projecte d’Intercanvi intercultural que realitzen els alumnes de 6è de primària amb una comunitat indígena asháninka d’Impitato Cascada, a la regió de Junín (selva central). Ja que vaig poder observar com viuen durant uns dies i és molt enriquidor veure com es relacionen els infants, perquè provenen d’àmbits molt diferents (hi ha moltes diferències entre els de Lima i els d’Impitato). M’hagués agradat veure l’altra part de l’intercanvi que es farà a Lima, però és pel novembre!
Veure com hi ha escoles que afavoreixen el pensament crític dels infants i on tots poden aportar alguna cosa. Celebren el dia del Mestre/a i ho organitzen tot els infants amb ajuda de la directora (els grans ajuden als petits) per sorprendre i donar les gràcies als mestres de l’escola; pel Dia del Perú (ho celebren un dia abans de les vacances de Fiestas Patrias) fan activitats perquè vagin les famílies, enguany era sobre vigilància ciutadana i investigaven diversos temes com el dret a l’aigua (vam anar al Cerro Agustino), el dret a l’alimentació (vam tastar aliments que donen als infants desnodrits mitjançant diversos programes), els congressistes que havien estat elegits o reelegits i que són investigats per possibles casos de corrupció, les llengües minoritàries del país, etc.; la classe on feia pràctiques va realitzar contes de terror que van presentar un dissabte i vam decorar tota l’escola; fan “lenguanjes artísticos”, és a dir, plàstica, música (amb el cajón peruano), artesania, teatre i dansa (es basa amb la dansa contemporània i de forma inclusiva); cada grup o classe realitza una investigació que depenent del curs pot ser més llarga o més curta o individual, en parelles o grupal. En el cas d’una de les meves classes (5è de primària) era grupal i la feien sobre els productes bamba o productes falsificats i l’altra classe (2n de secundària) feia investigacions individuals. Hi ha molts més projectes i activitats però aquestes són algunes de les que més em van agradar.
També em va agradar molt conèixer el país ja que vam poder viatjar a Arequipa, Puno, el Llac Titicaca, Copacabana i l’Illa del Sol, La Paz, Ica, Huacachina, Cusco, etc. I durant aquests mesos hem pogut conèixer molta gent, alguns només eren de pas i només hi xerràvem una estona però d’altres ens van acompanyar durant el viatge i seguim en contacte amb ells.
En general l’experiència ha estat molt enriquidora (és vera que hi ha hagut alguns moments més difícils, però com a totes les experiències) perquè m’ha permès conèixer bones pràctiques educatives, cultures molt diferents a un mateix país, tastar la cuina peruana (molt recomanable!), viatjar, créixer com a persona, conèixer a molta gent…i sé que en un futur tornaré perquè encara vull conèixer més el país i retrobar-me amb la gent que va fer que aquests mesos fossin millors!
Així que animo als estudiants d’educació a sortir de la seva zona de confort i anar a una escola que et farà replantejar-te moltes coses i a un país que et marcarà i et sorprendrà (i que com jo voldràs tornar).
Gràcies a l’OCDS per l’oportunitat!
Aina González