Bones! sóc una de les afortunades que va poder anar a Perú, i que va tenir l’oportunitat col·laborar amb l’associació “Aprendo Contigo”. La meva intenció és explicar una mica el que vaig viure a Lima, tot i que ja anticipo que no serà fàcil.
Al principi, he de reconèixer que estava espantada, però a la vegada amb unes ganes immenses d’arribar i a la fi posar cares a totes persones de les que m’havien parlat, així que us podeu imaginar com de lentes em van passar les 12 hores de vol a Lima… Però un cop vaig ser allà tots els nervis es transformaren en admiració, ganes d’aprendre i conèixer més i més.
Respecte a la cultura i el país, em vaig trobar amb un país ple de contrasts, dins un sol país en vaig trobar mils. La seva cultura també està plena de contrasts, per una banda, tal i com us podeu imaginar, la situació de la dona continua molt endarrerida, així com també hi ha molta pobresa, injustícia i molt poca consciència ecològica. Però per una altra banda, és una societat que valora moltíssim l’honor, l’educació, la justícia i que s’estima profundament la seva terra, natura i tradicions. Segons el meu punt de vista és una societat que està vivint un procés de canvi, en el qual els joves hi tenen molt a dir.
A “Aprendo Contigo” des de el primer moment em van tractar com una més del equip, em van acollir molt bé, i amb molta paciència m’anaren explicant pas a pas com funcionava tot, deixant-me ben clar que m’ajudarien en tot el que fes falta. El que vaig veure des de el primer moment és la gran feina que hi havia darrera tot el que havien construït del “no res”, i amb cap ajuda del govern.
D’aquesta manera els dies anaven passant a una velocitat d’escàndol i jo cada dia anava amb més i més ganes a l’hospital, tant al “Instituto Nacional de Salud del Niño”(INSN) com al “Instituto Nacional de Enfermedades Neoplasicas”(INEN), encara que a aquest darrer només hi anava un cop a la setmana. S’ha de tenir en compte que en aquests dos hospitals ens trobem la població més pobre i vulnerable del Perú, allà hi arriben nins de tot arreu del país, alguns fins hi tot no han anant mai a l’escola.
En ambdós hospitals hi havia uns nens i nenes indescriptibles, mai havia vist tanta força als ulls d’una persona, el qual feia que encara que jo fos conscient de la situació en la que es trobaven, que molts cops acostumava a ser difícil, ells mateixos t’ajudaven a transmetre alegria, esperança i sobre tot ànims per seguir endavant i fer que s’hagués de fer aquell dia.
Per una altra banda, també tenen un paper molt important les mares i els pares dels nens, amb els que també treballarem, ja que el seu estat d’ànim influeix directament en el nen, i no només a nivell psicològic, sinó que a vegades també a nivell físic. Per això tractarem d’implicar a les mares i pares en les activitats que feien els infants, i en alguns casos simplement de tranquil·litzar-los, el qual també va ser molt gratificant.
En el meu cas, vaig aprendre molt del psicòleg del “Hospital del Niño”, el qual s’encarrega d’avaluar i fer seguiment a tots els nins, i sobretot els que ténen més dificultats d’adaptació. A més, te cura de que tots els voluntaris es trobin bé a nivell emocional, així com també els forma en conceptes senzills i pràctics sobre psicologia infantil. En definitiva, fa una gran labor i amb ell vaig poder treballar moltíssim.
En en darrer lloc, m’agradaria explicar el perquè del títol “gracias”, i és que l’he triat perquè fou la paraula que més vaig sentir en els dos meravellosos mesos que vaig estar a Perú, i no sols cap a mi, sinó de mi cap als altres… el darrer dia no hi havia més paraules, sols ens era possible dir “gracias” els uns als altres, amb un nus al coll, abraçades, i les llàgrimes a punt de saltar. I és que no vaig saber com agrair tot el que m’havien donat, tant l’equip d’Aprendo Contigo com els nens i nenes.
Finalment voldria donar les gràcies a la OCDS i a la meva apreciada tutora per fer això possible, esper que altres alumnes puguin seguir enriquint la seva carrera professional i vital amb aquesta gran experiència.
Marina
“¿Ya te vas a España? …ya pues, mi cumpleaños es Noviembre, ¿Puedes volver por mi cumpleaños porfavor?“