Sensacions prèvies

Per si no eren suficients els nervis i ganes que tenc per emprendre el meu viatge a Lima, ara mateix em trob amb un retard de 3 hores en l’aeroport Adolfo Suarez de Madrid.
Però com no hi ha mal que per bé no vengui, he decidit aprofitar aquest petit imprevist per agafar paper i bolígraf i plasmar en paper (i posteriorment en el blog) les sensacions prèvies que em brinda un viatge el qual tinc la seguritat que serà inoblidable.
Malgrat totes les preparacions i planificacions que he anat realitzant les últimes setmanes, és realment ara quan començ a assimilar que l’aventura ja ha començat. Em mor de ganes de reunir-me amb els meus companys, doncs sóc l’últim a arribar, els quals m’han explicat meravelles de l’organització d’Aprendo Contigo, del gratificant que resulta ajudar-los en la seva tasca i també de lo amable i hospitalària que és la gent peruana.
Casualment arribare el dia de la festa nacional del Perú, així que esper que la capital em rebrà amb un ambient festiu i mes caòtic si cap del que, segons m’han comentat, presenta usualment Llima.
Així que la meva idea és dedicar el primer dia a adaptar-me a la ciutat, al seu ritme i a la seva essència, per així poder recuperar forces i començar l’endemà el projecte de voluntariat amb la il·lusió que duc gestant des que des de la OCDS em van comunicar que era un dels afortunats que podria formar part d’aquesta emocionant iniciativa.
A pesar que els meus companys m’han parlat meravelles de la gent d’Aprendo Contigo i de la tasca que duen a terme, com comprendreu tenc la imperiosa necessitat de viure en primera persona el que realment implica i es sent en ser un petita part del generar la il·lusió dels nens que, pel seu ingrés hospitalari no poden gaudir de l’educació i l’atenció que requereixen.
Entre les meves expectatives, solament dir que va esperar poder ser d’ajuda per a la gent d’Aprendo Contigo (per ganes i entusiasme no serà) i compartir les vivències, alegries i també desgràcies de la gent local, perquè al meu entendre és, al cap i a la fi, un cumul de totes aquestes experiències les que  a la llarga t’enriqueixen com a persona.
Bé os tenc que deixar que per fi embarca el meu vol! Os mantindré informats!