Sucre, capital històrica de Bolívia, és on he desenvolupat el voluntariat (Estada Solidària 2014).
Les 2 llars d’infants on he treballat i viscut eren cèntriques (a 20 min una de l’altre), tot ens quedava a prop: plaça, mercat, biblioteca, cinema, teatre, …
Bolívia és molt diversa, i aquesta ciutat té l’avantatge que:

• a aquesta altura viuen molts menys insectes i paràsits; no s’han de prendre tantes precaucions i dóna comoditat.
• és una ciutat universitària amb gran afluència de voluntariat; és molt segura i pots trobar persones semblants.
• no és ni un poble ni una ciutat (percepció europea); còmoda, tranquil·la, amb bona connexió de transports i amb internet.
• està a prop de molts llocs interessants que les oficines de turisme no coneixen, s’han de descobrir xerrant amb la gent.

Llocs i reflexions:
En un carrer del barri de Surapata, a 15 min del centre:

Hi ha molts de cans, pura pau;

aporten sensació de serenitat i seguretat a la ciutat.

Només els he vist agressius al vespre.

Els formidables batuts de fruites del mercat central:

“mmmmh…” 

De matinada des dels afores:

 Tot i que hi viuen, deixen les cases sense pintar

perquè estant “inacabades” paguen menys imposts.

La Recoleta,  mirador costa per amunt a 20 minuts de la plaça:

 Des d’aquí es veu la posta de sol.

El sèptim salt d’aigua de “las 7 cascadas”, a 4h caminant des del centre:

 Nedar.

Al·lotes, nau-hi a nedar, 

que els falten exemples femenins.

Un diumenge al mercat de Tarabuco, a una hora en bus:

 Una mescla de paradetes útils, locals, i altres per a turistes;

una mescla de turistes i persones locals provinents de pobles diferents.

Regatejar sempre, mai devaluar.

Personalment, va ser una sort per a mi que algú em recomanàs veure aquest documental:

Humillados y Ofendidos (2008)

S’hi pot veure una cara de la societat boliviana que, 

en aquest cas, pren cos a la ciutat de Sucre. 

Per a mi, una sorpresa desoladora.

I jo pens,

que visquem molts d’anys

per poder-hi tornar i veure florir un Estat Plurinacional.