Buenas!!! Com dirien per aquí…
Em diuen Marian i em trobo a Nicaragua gràcies al programa Estades Solidaries que ofereix la UIB juntament amb la OCDS.
Vaig arribar fa una mica més d’un mes i el compta enrere no fa més que avançar, encara què per aquí les coses es mouen i van a un altre ritme, a mi els dies se’m fan curts i em passen volant…
Durant el temps que porto per aquí he de dir que l’adaptació en general ha estat molt fàcil, molt més del que jo creia. El que més m’està agradant d’aquesta experiència és poder tractar directament amb la gent d’aquí, entendre i aprendre de la seva manera de ser i de veure les coses, així com conèixer una mica la seva història, el seu passat i com aquest és present i es pot palpar en el seu dia a dia. Mai m’hagués imagina’t que un poble es podia sentir tant orgullós de la seva gent.
He estat vivint a Las Sabanas, un poble força petit del departament de Madriz i ara em trobo vivint a Telpaneca. La meva tasca aquí consisteix principalment en donar suport en la primària i donar reforçament als alumnes que més ho necessitin; així i tot, les coses per aquí no sempre funcionen com cal i la tasca a vegades es realitza a mitges…
No vull despedir-me sense donar les gràcies a la família que em va acollir a Las Sabanas, em vaig sentir com un membre més de la casa… i això és impagable. Tal volta les condicions amb les que conviuen no són les millors però als nicas els hi sobra humanitat, viuen tranquils i en pau amb ells mateixos.
Salutacions!!!
Gràcies per donar-me l’oportunitat de viure aquesta experiència.
Vés al contingut
