Ja fa quinze dies que sóc arribada a Nicaragua, casi bé dues setmanes que m’he posat a la feina a l’oficina de la Associació Catalana Nicaraguense d’Amistat i Solidaritat. L’inici del viatge fou genial i la companyia, que roman a Somoto, fou immillorable. Ens separarem a Sébaco, on m’hi esperaren les professores Maura i Mercedes, aturarem a Matagalpa a prendre un “fresco” i seguirem el viatge cap a San Ramón.
L’estada amb la família va molt bé, ja m’hi sent un membre més i així m’ho han fet sentir. Al vespre sempre esclata la xerrada amb el pare de família, i així intentam resoldre el món, un món mogut pels diners, corrupte, un món injust i al que ens ha tocat viure. La mare de família és extraordinària, una mare treballadora i culte, que estima la seva feina, amb ella sembla que es pugui parlar de tot i reim molt. Els nins de la família són genials, el Mimito té onze anys i la Elenita Isabel en té dos i mig, són plens d’energia i de tan en tan jugam o conversam. L’Esther, que és l’al·lota que viu amb ells i els ajuda amb la casa, també és molt agradable i també hem fet bona amistat.
La gent de l’associació és molt atenta, s’hi fa feina molt agust, són molt simpàtics i el tracte amb ells és genial. Estic aprenent molt d’ells i de les seves vides, de la feina que fan i de la força que tenen. Des de l’oficina les professores Maura i Mercedes gestionen els diferents espais que té l’associació, els centres culturals i les classes que s’hi duen a terme. L’Angélica revisa les contes i la gestió de la cooperativa, dels menjadors escolars i de l’associació en general. Al dispensari metge hi fan feina tres doctors, un odontòleg, una farmacèutica i un tècnic de laboratori; fan una feina solidària ja que no es cobra així com altres consultes privades i també tenen servei de farmàcia social.
En quan a la feina que estic realitzant jo, esteim elaborant un cens a la població per tenir idea de la situació actual i poder detectar possibles necessitats. També es realitza un estudi nutricional a nins menors de 5 anys, i la veritat és que ja hem pogut trobar alguns casos crítics als quals s’hauria d’actuar amb una mica de rapidesa. Per això anirem o bé a l’ajuntament o es miraran de treure qualque fons per suplementar a aquests nins. A part també estic fent correccions i mirant de millorar els menús dels menjadors escolars de l’Associació.
I així seguim, sembla que m’he acostumat bé a estar aquí, que he trobat amb molt bona gent, que he tengut sort de parar a n’aquest lloc del món.
Avui esperam l’arribada d’aires mallorquins amb en Tomeu, que ja deu ser de camí a San Ramón. Ja seguirem contant com va l’estada.
