Avui Piura segeix en marxa encara que és el dia del treballador.

Després de llegir altres comentaris de voluntaris que han estat a Piura, és dificil afegir-li res.
Aqui les hores passen volant, sembla que fa mesos que sóc aquí i només han passat 46 dies.
Els primers dies passen lents sufrint els 40ºC de temperatura, amb una ampolla d’aigua sempre a la má. Peró un cop superes aquesta impresió asfixiant, t’anadones que el temps passa volant, que el dia no té tantes hores com necessites. Tinc la sort de formar part de tres projectes diferents. Treballo amb nins, adolescents i amb dones treballadores de la llar. Cada un d’ells és totalment diferent a la resta, peró cada un d’ells m’ajuda a millorar i ha sentirme més segura de la meva feina, encara que sempre existeix la sensació de que deixarás coses sensa acabar.
Admires a tots i cada una de les persones que conéixes. Es desperten aviat, treballen 12 hores (mínim), estudien els caps de setmana, família, vida social, etc.

Espero poder seguir disfrutant de l’experiència i poder duur-me d’alguna manera a tota la gent que he conegut, ja que grácies a ells em sento com a casa.