El meu voluntariat a Índia ha acabat i ha estat fantàstic. Al principi l’adaptació va ser una mica dura. Al campus de la Fundació Vicente Ferrer hi ha moltes persones voluntàries i cooperants i allò pareix un “Gran Hermano”!, jeje. Totes i tots passam per una etapa d’adaptació, tant a la gent nova per conèixer, com al menjar, a l’horari i al ritme de feina, etc., però quan superes aquesta fase és genial. Fer feina amb persones índies m’ha encantat. Són molt agraïdes, tranquil·les, divertides, etc. Tot un plaer.
Amb la resta de persones voluntàries m’he sentit molt a gust, integrada al grup des del segon dia (no dic el primer perquè estava tan cansada del viatge que no era persona!, jeje).
I Índia és un país fantàstic. És vera que és brut, fa pudor, hi ha molta pobresa, etc., però té un encant especial.
He conegut persones extraordinàries, he après moltíssim i hem rigut molt, encara que no tot ha estat un camí de roses… Ara s’ha acabat aquesta etapa i me qued amb les magnífiques persones que he conegut i amb els bons moments que hem compartit.
