Desde Telpaneca

Aqui esteim a Telpaneca, ja es el darrer municipi que em de visitar. Ja s’acosta la tornada.. quina pena!!! Això es genial: la gent, el clima, els horaris, el ritme de vida, el menjar… en definitiva això es genial!!!

Em pogut experimentar com la familia que ens ha acollit a Telpeneca ens ha obert les seva casa, la seva familia… Ens han tractat com si fossen membre de la seva propia familia, acollint-nos com un mes. Es tracta de doña Fidelina, una mare coratge que te, ni mes ni manco, que 14 fills. Increible, es capaç de poder dur la casa, atendre a les persones que arriben que els alquila habitació, fer-lis el menjar, fer la roba neta, atendre a tots els fills.. en increible!! El diumenge ens va convidar a la seva fina “El Rancho” i varem estar fent rosquilles, hojaldres, quesadillas, pan dulce… bé, tota una sèrie de dolços típics de la zona, bonissims. Van poder gaudir de un día de camp: sense llum pero amb calor familiar, sense aigua pero amb llet recent ordenyada, menjant amb les mans pero un menjar espectacular i delicios. Va ser molt divertit i gratificant.

Esper poder tornar algun día…

En relació a la feina, bé podem dir que la estancia a Telpaneca ha resultat ser molt gratificant.  Em pogut visitar quasi tots els centres amb una setmana, lo que resulta molt eficient ja que la majoria es troben a les comunitats on tenim un parell d’hores de viatge. Em de donar les gracies al facilitador Sergio, que ens acompanya i ens facilita tota la feina. A més s’ha encarregat de presentar-nos a gent molt simpatica que ens distreuen i ens treuen a ballar i cantar els vespres. Y “como no…” a prendre unes toñas (cervesa nicaragüense)

Bé, que em de seguir una miqueta amb la feina.

Si tenim conexio (que això es complicat), i temps.. intentarem continuar la historia de “3 mallorquinetes a Nicaragua”.