Cómo amanecieron?, així es diu per aquí el bon dia de rigor.
Vos contaré com ens despertam cada dia na Pitu i jo: a les 6h del matí es sent d’enfora el clàxon del bus que ja ve d’Ocotal, fa unes voltes pel poble i SEMPRE, just quan passa per davant ca nostra toca el clàxon de la manera més forta i llarga que us pogueu imaginar!! Sí, sí, aquí no necessitam el despertador. El primer dia no sabiem a quin món ens trobàvem, vam flipar de veres botant pràcticament del llit, ara ja és la garantia de que ens despertarem, no ens falla!! Tenim la intenció de gravar-ho i reiure una estona en estar a casa. A sa casa mallorquina, vull dir…
Ens queden just dues setmanes de feina i uns dies darrers de viatge per Nicaragua. Quina il.lusió!
Esteim, com sabeu, fent les reunions amb les comunitats. Tenim uns quadres que s’han d’anar omplint amb informació general. Es fa una primera reunió en què expliques el projecte i la informació a recollir, ells seran els responsables d’anar treballant-la més o manco durant una setmana per petits grupets; i una segona reunió en la què es recolleix la informació. A la primera es queden espantats de primeres, et miren com si els resultés impossible fer la feina. Una de les nostres tasques és, per tant, encoratjar-los i reforçar-los per a que es sentin capassos de fer la feina. Es divideixen per grupets i, un per un, acudeixes a llegir amb ells els quadres i anar explicant. Promovem la implicació fent-los partíceps del diagnòstic de la seva comunitat, ja que són ells, millor que ningú, els qui poden reflexar les seves realitats. Els uns amb els altres es van reforçant. I agraïts i contents de que estem allà amb ells.
La segona reunió és la que més m’agrada ja que t’ajuda a fer-te una fotografia mental de com és aquella comunitat. Estan molt aprop una de l’altra però hi ha, així mateix, diferències. Totes sembren frijoles i blat, per tot tenen “guineos” i gallines, poca electricitat i una qualitat de l’aigua regular tirant a dolenta; el paissatge és també semblant. Sabeu què marca molt la diferència? Quan hi ha una escola a la comunitat!!!!! quan els chigüines no deixen d’assistir a escola perquè han de caminar una hora, així de senzill i complicat… LA IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ, la oportunitat d’estar en un entorn estimulant que t’aporti possibilitats i opcions.
Quan a la comunitat es cultiva cafè també és un tret diferenciador ja que el cafè es ven més car que altres cultius i durant uns tres mesos, es dóna bastanta feina per “chapear palos” o tallar les mates de cafè.
Tenim molta feina perquè són 14 les comunitats del municipi més 7 barris diferents al casc urbà (urbà entre cometes, de ciutat té res). Don Carlos, el tècnic d’INPRHU (entitat d’aquí i co-coordinadora junt amb el Fons Mallorquí), en vista de la feinada a fer, ha implicat a alguns tècnics de l’alcaldia per a sumar forces. A nosaltres ens ha alleugerit mentalment, a ells tot el contrari! Ens haurem d’anar d’aquí i no s’haurà acabat el diagnòstic.
Fins aquí el meu blogg…
Fins aviat!
Marta
