Saludos desde Nicaragua

Hola a tots… em sap molt de greu no haver escrit abans, però això de trobar un ciber i tenir temps per anar plasmant l’experiència increïble que estem vivint resulta molt complicat!!! Igualment na Violeta ha anat contant breument les experiències que em viscut… i com sempre anam juntes es pot aplicar per les tres mallorquines que estem aquí.
En primer lloc dir que estic flipant… mai m’hagues pensat que això seria així- Antes de partir tens unes expectativa, te imagines com podrà ser la gent, la família que ens acollira, el paisatge, el tipus de  feina que faríem, etc… però puc dir que pràcticament en tots els casos les nostres expectatives s’han superat en gran mesura. Encara que el tema de feina, per la meva part deixa molt que desitjar (encar que això ja ho contaré en un altre moment).
En relació a la família, ha estat bestial… em pogut veure com ens han cedit la seva casa, el seu espai, el seu menjar.. i com hem arribat a tenir una relació molt bona (sobretot amb els fills i pare de la familias) De fet m’agradaria donar les gracies i una abrasada molt gran a na Valentia i en Mario, que son gent especial, meravellosa i que esper que continuïn sempre amb la seva güasa i rialla. Vos estimam família!!!
Bé… ara em de partir a fer una mica de feina!! intentaré seguir escrivint.. encara que com ha dit na Violeta ens toca partir cap a Telpaneca i no sabem com estarà el tema de la connexió allà.