Som na Marta Huguet i estic aquí amb el projecte d’Estades Solidàries; des de juliol fins el 2 de setembre.
Sí, ja fa casi un mes que esteim per aquí… juntament amb na Pitu. De bones a primeres se m’ocurreix explicar que em sento satisfeta d’aquesta experiència, que em sento afortunada de viure per aquí i conèixer Nicaragua d’aquesta manera, així, tan particular.
La tasca que feim és molt enriquidora ja que dóna la oportunitat d’estar en contacte molt directament amb les persones de les comunitats, de conèixer i de parlar amb ells sobre les seves condicions de vida, sobre els cultius, les vivendes, l’escola,… alguns et parlen sobre allò que els agradaria i les seves mancances i et provoca pensaments diversos com agraîment, responsabilitat, solidaritat, ja vos podeu imaginar! Com exemple ahir horabaixa, un home que venia tot acalorat i esgotat d’una jornada laboral al camp, explicava que els nins de la seva comunitat han de caminar una hora per anar a l’escola i com ell encoretja al fill a que hi assisteixi ja que “con letra se come, con letra se come mejor…”.
El municipi de Ciudad Antigua és molt humil. Viuen del cultiu de blat, “frijoles”, cafè i una mica de canya de sucre. La majoria són propietaris d’algun bocinet de terra que els dóna per alimentar-se i per vendre, encara que no tots; les gallines corren lliurement per tot. El clima els condiciona molt la quantitat de les collites. Els camins que els comuniquen amb les altres comunitats són de terra i quan és temporada de pluges… fang i més fang. A pesar d’aquestes condicions, el caràcter nica és cordial i amable, senzill i rialler. Com deia al principi, no puc més que sentir-me afortunada de poder experimentar tot això de primera mà; ho hem escoltat moltes vegades de persones que ja ho han viscut i de vegades, al manco a mí, em sonava com a esteretipus però ni molt manco, del tot cert. Ja es diu que la realitat supera la ficció!!
Els paissatges són bellíssims. En poder penjaré alguna fotografia…
Fins aquí el meu document d’avui. Em comprometo a escriure més sovint!
