bones!!
ja som dia 4 d’agost!! ha passat un mes així….fiuuuu. volant! i cada vegada m’agrada més això d’estar per Nicaragua. Fins aleshores hem fet moltes coses, per exemple, a data d’avui hem fet totes les comunitats manco Telpaneca: hem fet els cens de Totogalpa, de San Lucas i de Las Sabanas, amb les seves respectives formacions en informàtica, tan sols ens falta Las Sabanas que ho farem entre demà divendres 5 i dilluns 8. Estic molt emocionada de poder ser aquí. Cada dia don gràcies pel l’oportunitat que el destí m’ha brindat, i de poder veure i aprendre tot el que s’em passa pel davant: des de les persones fins la flor més petita. De les coses que més m’impacten són les persones, com són, la seva humiltat, la seva conformitat encara que no vol dir que no apreciin la realitat. Perquè són conscients del que tenen, del que podrien tenir, però no estan tot el dia dient lo feliz que serien si tinguessin allò. Encara que hi ha de tot. El que vull dir és que amb totes les carències que tenen saben aprofitar lo poc que tenen per fer de tot. Per exemple, avui na Reyna Cristina, la coordinadora dels centres de Las Sabanas, m’ha fet una sèrie de figures amb paper (papiroflèxia), i me deia que aprofitaven allò per fer les formes geomètriques:veus, amb això explicam el triangle, si feim aquesta forma és una camisa, venga nins anem a escriure camisa. Aprofiten els petits detalls que els envolten per fer un món d’aprenentatge. Com el clown, que aprofita lo més simple per fer un univers. Sabia que el clown m’aportaria aprenentatges a la meva vida, però el que estic vegent és molt més del que me pensava. Gràcies Andreu per iniciar-me en aquest món tan meravellós (és el meu primer professor de clown).
