Després d’unes setmanes a la capital d’Hondures puc dir amb seguretat que és ben dificil acostumar-se’n. És mes, crec que cada dia que passa em sorprenen mes les coses que veig i visc aquí. Tot és tan diferent! A part de l’aparent desordre que governa la ciutat, el ritme de vida aquí és increïble. Aquí la jornada laboral dura tot el temps que un no dorm.
Però bé, el que no falta a cap banda és bona gent. La meva experiencia aquí passa, de moment, per una família que m’ha acollit com a un fill. El senyor Mario i la seva filla Dania ja han cuinat per a mi una sèrie de receptes típiques de la zona, per exemple, els “Nacatamales”, menjar tipic de Nadal, que consisteix en una masa de blat de les Índies farçida amb arròs, patata i carn de porc o pollastre i tot bollit. Boníssim! Jo també he fet un exercici culinari i he cuinat una truita de patates amb un bon trampó i ha tengut bastant èxit, es clar!
